Archive for febrer de 2013

Gabriela Mistral i Catalunya (i Espanya)

febrer 7, 2013

Buscant informació sobre l’exili català a Xile, vaig llegir l’interessant i documentat llibre de Julio Gálvez Barraza Neruda y España (RIL editores, Santiago de Chile, 2003, aquí el veureu i, si voleu, el podeu comprar http://www.rileditores.com/tienda/detalle.asp?Id_Producto=192&Id_Categoria= ). Hi vaig trobar aquesta ‘perla’ de Gabriela Mistral sobre Catalunya i els catalans.

Gabriela Mistral, que exercia de consol de Xile a Madrid a començaments dels anys 30 del segle passat, segons explica Julio Gálvez, va escriure en una carta privada adreçada al seu íntim amic i crític literari Armando Donoso, però que va acabar sent publicada a la revista xilena La Familia, el 2 d’octubre de 1935, una sèrie d’opinions crítiques molt dures en relació amb Espanya i el caràcter espanyol que li van valer la destitució fulminant del càrrec a Madrid i el seu trasllat a Lisboa. Entre altres coses hi deia:

“Es agria, desnuda, seca, paupérrima y triste la vida española para quien no viva metido en cafés, borracho de charlotes, necio, zahumando la abulia para no verla y borrando con humo de cigarrillos la tragedia del país.”

Enmig de l’escrit, però, contrasta l’opinió que tenia Gabriela Mistral sobre Catalunya i els catalans:

“Zona separada de hecho, Cataluña, y en parte Vasconia. El catalán ha hecho un país bajo el ejemplo francés; ha creado una gran industria; tiene razón, está vivo, ha vuelto la espalda al sepulcro de Castilla y se ha labrado con mar, comercio, clásicos griegos y latinos y con un espíritu regional de los más sabios y maravillosos de Europa. No es que sean separatistas, es que desde siempre fueron otra raza, otro ritmo, otro sentido de la vida. Queda el catolicismo.”

Més sobre Gabriela Mistral a la wikipedia en castellà aquí http://es.wikipedia.org/wiki/Gabriela_Mistral

Anuncis

Per a la Montserrat Abelló, que avui, 1 de febrer de 2013, fa 95 anys:

febrer 1, 2013

Com el roure veu caure les fulles
passen els anys, per a tu,
que ens has ensenyat
la vida,
roda del temps i lluita,
espera del fruit madur
i mossegada ardent.