Els nous moviments socials i nosaltres

Recupero dos textos que he escrit al facebook:

Vaig anar a la manifestació del 15 d’octubre a Barcelona, amb simpatia, amb interès i amb preocupació, per l’aparent a(o anti)politicisme, i sobretot a observar, escoltar, veure, intentar entendre… Hi havia molta gent, majoritàriament de 25 a 35 anys, alguns amb mainada petita, gent urbana, suburbana, amb feina precària, sense feina o amb por de perdre-la, emprenyada… un moviment popular. Hi detecto més indignació amb els bancs…, secundàriament amb els polítics, com a inútils, sotmesos al dictat dels financers, i menys preocupació per la qualitat democràtica, com semblava fa uns mesos, i un rebuig més profund de la política. Moltes pancartes i cartells en castellà, però força en català. Sento parlar força en català. Potser són percepcions massa parcials.

Cal que hi pensem i que ens formulem preguntes com ara ¿per què gairebé no hi ha estelades a la manifestació dels “indignats”? Ens ho hauríem de preguntar sèriament i analitzar-ho, si pot ser sense simplificacions. ¿Podem fer alguna cosa perquè els actuals moviments socials conflueixin amb l’independentisme/l’independentisme conflueixi amb els actuals moviments socials? Hi pensa ERC? Es pot repensar ERC sense tenir-ho en compte? Com pensa ERC arrelar a les ciutats i a les àrees metropolitanes?

Som part dels perjudicats per la crisi i hem de ser amb la gent que honestament es queixa, sense sectarismes. Hem d’esvair els recels envers un moviment que, per més que tingui aspectes molt preocupants (antipolítica…, temptacions no democràtiques i violentes, com en l’intent de bloqueig del nostre Parlament… perill que acabi alimentant la dreta espanyola), té una base popular i raons de pes contra la crisi, contra la manera com es gestiona des dels poders… Cal participar-hi i contribuir a donar respostes (si ja les tenim, millor, però siguem modestos, en un moment que les esquerres al món no acaben de trobar el camí).

Segurament, en els propers mesos i anys haurem de recuperar el plantejament que feia ERC que som una nació, sí, existim com a tal i tenim una història i un present, però també som una nació en construcció, que ha d’incorporar tothom, o almenys una gran majoria, una nació en construcció que si ens hi posem junts, amb tots aquests moviments socials, pot ser més igualitària, menys classista, més republicana, en el sentit de més oberta a la participació ciutadana… L’haurem de reformular pensant que la crisi està afectant l’ascensor social, la incorporació dels nouvinguts pels beneficis de la prosperitat que podíem compartir. Hi hem de pensar i repensar, pot ser una oportunitat (diuen que també és això la crisi).

Advertisements

Una resposta to “Els nous moviments socials i nosaltres”

  1. Namari Says:

    Your’s is the inetllignet approach to this issue.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: