Archive for Octubre de 2011

Els nous moviments socials i nosaltres

Octubre 16, 2011

Recupero dos textos que he escrit al facebook:

Vaig anar a la manifestació del 15 d’octubre a Barcelona, amb simpatia, amb interès i amb preocupació, per l’aparent a(o anti)politicisme, i sobretot a observar, escoltar, veure, intentar entendre… Hi havia molta gent, majoritàriament de 25 a 35 anys, alguns amb mainada petita, gent urbana, suburbana, amb feina precària, sense feina o amb por de perdre-la, emprenyada… un moviment popular. Hi detecto més indignació amb els bancs…, secundàriament amb els polítics, com a inútils, sotmesos al dictat dels financers, i menys preocupació per la qualitat democràtica, com semblava fa uns mesos, i un rebuig més profund de la política. Moltes pancartes i cartells en castellà, però força en català. Sento parlar força en català. Potser són percepcions massa parcials.

Cal que hi pensem i que ens formulem preguntes com ara ¿per què gairebé no hi ha estelades a la manifestació dels “indignats”? Ens ho hauríem de preguntar sèriament i analitzar-ho, si pot ser sense simplificacions. ¿Podem fer alguna cosa perquè els actuals moviments socials conflueixin amb l’independentisme/l’independentisme conflueixi amb els actuals moviments socials? Hi pensa ERC? Es pot repensar ERC sense tenir-ho en compte? Com pensa ERC arrelar a les ciutats i a les àrees metropolitanes?

Som part dels perjudicats per la crisi i hem de ser amb la gent que honestament es queixa, sense sectarismes. Hem d’esvair els recels envers un moviment que, per més que tingui aspectes molt preocupants (antipolítica…, temptacions no democràtiques i violentes, com en l’intent de bloqueig del nostre Parlament… perill que acabi alimentant la dreta espanyola), té una base popular i raons de pes contra la crisi, contra la manera com es gestiona des dels poders… Cal participar-hi i contribuir a donar respostes (si ja les tenim, millor, però siguem modestos, en un moment que les esquerres al món no acaben de trobar el camí).

Segurament, en els propers mesos i anys haurem de recuperar el plantejament que feia ERC que som una nació, sí, existim com a tal i tenim una història i un present, però també som una nació en construcció, que ha d’incorporar tothom, o almenys una gran majoria, una nació en construcció que si ens hi posem junts, amb tots aquests moviments socials, pot ser més igualitària, menys classista, més republicana, en el sentit de més oberta a la participació ciutadana… L’haurem de reformular pensant que la crisi està afectant l’ascensor social, la incorporació dels nouvinguts pels beneficis de la prosperitat que podíem compartir. Hi hem de pensar i repensar, pot ser una oportunitat (diuen que també és això la crisi).

Anuncis

Entrevista a El Punt Avui, edició de Girona

Octubre 3, 2011

MIQUEL BOFILL SENADOR D’ERC PER L’ENTESA A LES GENERALS DEL 2008 (accediu des d’aquí a l’entrevista en l’edició digital d’El Punt Avui)

“La república no tenia rei ni senat i funcionava”

“Als catalans, allà on estem representant altres catalans, se’ns ha de reconèixer la llengua; el català viu parlant-se”

“Els senadors d’ERC hem portat la veu de l’independentisme a Madrid, i hem demostrat que el Senat és un lloc propici per al catalanisme”

“Ara els eixos han de ser: som una nació, tenim una llengua i volem gestionar els nostres impostos”

03/10/11 02:00 – girona – Joan Trillas.  Foto: MANEL LLADÓ.

Bofill, es mostra satisfet pel treball que ha fet durant dues legislatures.

Miquel Bofill, senador d’ERC per l’Entesa durant dues legislatures, es mostra satisfet del seu treball i remarca la importància que ha representat per al català al Senat, i per a la resta de llengües oficials, aquesta legislatura.

Quina ha estat la iniciativa de la qual està més orgullós?

La defensa de la llengua. Si els d’esquerres (de fet vaig dir “els d’Esquerra”, encara que les dues coses són certes) no hi haguéssim estat, segurament no hagués prosperat. Jo, des del 2004 fins a la meva darrera intervenció, he parlat en català. I he protestat per la imposició de castellà. Hem treballat per portar el català al Senat modificant el reglament. Vaig encapçalar-la i també vaig redactar-ne la proposta. És cert que ha estat insuficient, però, si analitzem la història del Senat, ha estat un pas molt important. S’ha fet més per la llengua en aquesta legislatura que en totes les anteriors. S’ha introduït la traducció simultània als debats de les mocions, que ve ser al voltant de la tercera part del ple, i és en aquests debats que sovint, i amb tota normalitat, la llengua que se sent més és el català. El PP ha acceptat aquesta normalitat, malgrat que no dóna llibertat al seus senadors per parlar diferent del castellà (“una altra llengua que no sigui el castellà“).

Va ser complex?

Va ser duríssim. La campanya de la caverna política i mediàtica en contra hauria estat la mateixa si s’hagués implantat la normalitat de l’ús de les llengües a tot el ple. Es va aconseguir que es pogués fer als debats en què només intervenen senadors, però, en canvi, en van quedar fora els legislatius i els de control al govern. Tot plegat és una foto de la falta de credibilitat del govern de Zapatero. El mateix PSOE deia que sí, però li tremolaven les cames. El català, com qualsevol llengua, viu en la mesura que es parla. Als catalans, allà on estem representant altres catalans, se’ns ha de reconèixer la llengua.

Quin altre moment destacaria?

L’exigència a l’Estat que pagués el fons de competitivitat a la Generalitat. Vaig presentar la moció com a Entesa, però no era clar què faria el PSC, que al final hi va donar suport al Senat, però no al Congrés. Aquí es va demostrar que el Senat era un territori propici per lligar la unitat dels catalanistes. Estic satisfet perquè s’ha aconseguit en un context que ens anava en contra. I això sí que es fruit de la meva insistència des del 2004, com en el tema de la llengua.

És útil el Senat?

Si no es reforma, és una institució inútil. La república no tenia ni senat, ni rei, ni consell general del poder judicial i funcionava. Una altra cosa és el treball del senador: legislatiu, de control del govern i d’intermediació a favor del territori. I la meva pressió, que no és determinant, ha funcionat en les mesures correctores de l’AVE; els límits d’Empuriabrava i Sant Pere Pescador; l’arranjament dels passeig de Griells a l’Estartit; els espigons de Sant Antoni, i temes culturals, com el del Festival Temporada Alta, i el suport a la indústria surera, entre altres.

Com veu que ERC hagi renunciat a format part de l’Entesa?

Els senadors d’ERC hem dut la veu de l’independentisme a Madrid i hem demostrat que el Senat és un lloc propici per a la unitat del catalanisme, que en la popera legislatura hauria de tenir tres eixos: som una nació, tenim una llengua i volem gestionar els nostres impostos. Això hauria de permetre una unitat d’acció, tant amb CiU com el PSC, que s’hauria de definir a favor d’una gestió catalana dels impostos.

Compromís amb el país Tothom que coneix Bofill sap de la seva implicació amb la cultura, el país i la defensa de la llengua. Nascut a Santiago de Xile el 1950 és llicenciat en filologia catalana i literatura i, a més, tal com li agrada dir, “ha fet tots els papers de l’auca” en temes culturals en defensa del país.