Montserrat Abelló publica una traducció de poemes d’Anne Sexton

Montserrat Abelló acaba de publicar una nova traducció d’una poeta nord-americana.

Així en parlava David Castillo al Suplement de Cultura de l’Avui d’aquest dijous:

Hi ha un abans i un després a partirde la poesia d’Anne Sexton(1928-1974), la malaguanyada poeta nord-americana, que va tenir una vida intensa i una mort prematura, segurament perquè no va poder suportar la sensibilitat de ser diferent, d’explotar en el seu mateix suc. Sexton va tocar temes nous en la poesia confessional del seu temps. Ens va parlar de l’avortament (“aquest no-nat que dessagno”), de la menstruació als quaranta (“El ventre no és cap rellotge, ni és cap campana que toqui, però a l’onzè mes de la seva vida, jo sento el novembre del cos tan bé com el del calendari”), de la bogeria i el suïcidi (“Vaig fer que els sons es tornessin agres? Vaig dir-te que t’enfilessis al defora de la finestra?”) i fins i tot de la masturbació en l’impactant i irrepetible a Balada de la masturbadora solitària (“A la nit, sola, em caso amb el llit”). Sexton era així: trencadora i a punt detrencar-se, tan aperturista que no va saber protegir-se d’ella mateixa. El seu llegat són, però, un grapat de poemes extraordi-naris, dels quals Montserrat Abelló n’ha fet una selecció bilingüe al volum Com ella. Poemes escollits (1960-1965)*. La traducció és tan bona que cada poema agafa una tonalitat pròpia, no sembla un llibre traduït. Fa anys que Abelló navega entre aquesta generació de poetes i ha realitzat excel·lents antologies individuals i col·lecti-ves. De totes les escriptores, Sexton és la més autobiogràfica i esfereïdora. Va saber sumar el talent al caràcter decididamente confessional i despullat. Hem d’agrair a Abelló la seva paciència per aconseguir publicar aquesta gran personalitat literària. Si els agrada l’art, no dubtin a invertir uns euros per al seu cervell. En essència, trobaran la vida i la mort: “El silenci és la mort. Ve cada dia amb el seu xoc a asseure’s a la meva espatlla, un ocell blanc, i em picoteja els ulls negres i el múscul vermell i vibràtil de la boca”.

*Per un error d’edició diu 1965, en realitat són poemes de 1960 a 1975.

Aquest és el text de la contraportada del llibre:

Antologia poètica d’Anne Sexton a cura de Montserrat Abelló.

«L’audàcia i la força vital d’Anne Sexton, que s’encara a la vida i a la mort sense por, és el que fa que la seva obra poètica sigui tan interessant i original».
MONTSERRAT ABELLÓ

«De tots els poetes “confessionals” ―W. D. Snodgrass, Robert Lowell, John Berryman, Sylvia Plath―, cap té el coratge de ser tan extremament sincer com Sexton. Anne Sexton s’ha guanyat un lloc permanent al cànon de la literatura universal».
MAXINE KUMIN

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: