Archive for Mai de 2011

Suport al dret dels valencians de veure TV3, també al Senat

Mai 24, 2011

Aquest dijous, 26 de maig, al matí compareixeran a la Comissió de Cultura del Senat Eliseu Climent, president d’ Acció Cultural del País Valencià, i Mercè Teodoro, lletrada d’ACPV, a petició dels sendors d’ERC, Josep Maria Esquerda, Pere Muñoz i Miquel Bofill, portaveu de Cultura de l’Entesa Catalana de Progrés, “perquè (tal com consta en la sol·licitud de compareixença) puguin explicar:

“1) la importància cultural que té la recepció universal de TV3, el Canal 9 i IB3, i en general de les emissions de televisió en la llengua pròpia i comuna de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, en aquests territoris i en els altres amb qui comparteixen llengua i cultura;

“2) la història de la recepció de les emissions de TV3 al País Valencià i dels obstacles que ha trobat aquesta associació cultural a l’hora de mantenir els reemissors del senyal de TV3 al País Valencià fins al seu tancament;

“i 3) les mesures que proposa Acció Cultural de País Valencià per resoldre la situació.”

Acció Cultural de País Valencià es troba actualment en una greu situació econòmica a causa de les multes de la Generalitat Valenciana, controlada pel PP, per un valor de 700.000 euros, per haver mantingut els repetidors del senyal de TV3 al País Valencià. Amb aquest motiu, ACPV va fer una crida desesperada per demanar col·laboració econòmica urgent per fer front a les multes imposades pel govern de Camps per les emissions de TV3 (aquí podeu llegir la notícia d’El Punt) i  una sèrie de mitjans de comunicació (El Punt, Avui, El 9 Nou, Diari de Balears, ACPC, El Temps, Vilaweb, Naciodigital.cat, Cronica.cat, Segre, Regió 7) van publicar un editorial conjunt demanant el suport a ACPV que podeu llegir aquí.

A banda de sol·licitar aquesta compareixença al Senat dels dirigents d’ACPV, que tindrà lloc aquest dijous, els senadors d’ERC vam presentar una sèrie de preguntes escrites al govern de l’Estat (que podeu llegir més avall i que encara no ens han respost) i, alhora, vam sol·licitar també la compareixença del ministre d’Indústria (que té competències en l’adjudicació a les Comunitats Autònomes de canals de TDT) i la de la ministra de Cultura, però la mesa del Senat ha acceptat els arguments d’aquests ministeris segons els quals ells no tenen les competències i, per tant, no compareixeran; és a dir, el Govern espanyol una vegada més dimiteix de la seva obligació (constitucional) de protegir i promoure la llengua catalana.

A continuació trobareu la motivació d’aquestes sol·licituds de compareixença i les preguntes escrites, que potser tampoc respondran:

El Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés sol·licita la compareixença del ministre d’Indústria a la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme perquè expliqui quina valoració fa del tancament dels reemissors del senyal de TV3 al País Valencià, de la restricció que suposa a la llibertat d’informació i de la conculcació del dret dels ciutadans d’un mateix espai cultural i lingüístic a rebre les emissions de ràdio i televisió en la seva llengua independentment de quin sigui el lloc d’emissió, i, també, perquè expliqui quina solució proposa el Govern per garantir que els ciutadans valencians puguin rebre sense restriccions les emissions de TV3 i decidir lliurement si volen veure-les.

El Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés  sol·licita la compareixença de la ministra de Cultura a la Comissió de Cultura perquè expliqui quina valoració fa del tancament dels reemissors del senyal de TV3 al País Valencià, de la restricció que suposa a la llibertat d’informació i a l’accés a la cultura en la pròpia llengua,  i de la conculcació del dret dels ciutadans d’un mateix espai cultural i lingüístic a rebre les emissions de ràdio i televisió en la seva llengua independentment de quin sigui el lloc d’emissió, i, també, perquè expliqui quines accions a emprès i compta emprendre per garantir que els ciutadans valencians puguin rebre sense restriccions les emissions de TV3 i decidir lliurement si volen veure-les.

Preguntes escrites al govern espanyol signades conjuntament pels tres senadors d’Esquerra:Miquel Bofill,Josep Maria Esquerda i Pere Muñoz.

 ¿Com valora el Govern el tancament dels reemissors del senyal de TV3 al País Valencià?

 ¿Considera acceptable el Govern la restricció de la llibertat d’informació i de l’accés a la cultura en la pròpia llengua que suposa el tancament dels reemissors del senyal de TV3 al País Valencià sense oferir cap alternativa perquè els ciutadans puguin continuar rebent-lo i veient TV3 si així ho desitgen?

 L’Estat espanyol, com a signant de la Carta Europea de les Llengües, es va comprometre “a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua”, ¿quines accions ha emprès i/o compta emprendre el Govern perquè es compleixi aquest compromís, en particular al País Valencià en relació amb la recepció de les emissions de TV3?

Anuncis

Montserrat Abelló publica una traducció de poemes d’Anne Sexton

Mai 21, 2011

Montserrat Abelló acaba de publicar una nova traducció d’una poeta nord-americana.

Així en parlava David Castillo al Suplement de Cultura de l’Avui d’aquest dijous:

Hi ha un abans i un després a partirde la poesia d’Anne Sexton(1928-1974), la malaguanyada poeta nord-americana, que va tenir una vida intensa i una mort prematura, segurament perquè no va poder suportar la sensibilitat de ser diferent, d’explotar en el seu mateix suc. Sexton va tocar temes nous en la poesia confessional del seu temps. Ens va parlar de l’avortament (“aquest no-nat que dessagno”), de la menstruació als quaranta (“El ventre no és cap rellotge, ni és cap campana que toqui, però a l’onzè mes de la seva vida, jo sento el novembre del cos tan bé com el del calendari”), de la bogeria i el suïcidi (“Vaig fer que els sons es tornessin agres? Vaig dir-te que t’enfilessis al defora de la finestra?”) i fins i tot de la masturbació en l’impactant i irrepetible a Balada de la masturbadora solitària (“A la nit, sola, em caso amb el llit”). Sexton era així: trencadora i a punt detrencar-se, tan aperturista que no va saber protegir-se d’ella mateixa. El seu llegat són, però, un grapat de poemes extraordi-naris, dels quals Montserrat Abelló n’ha fet una selecció bilingüe al volum Com ella. Poemes escollits (1960-1965)*. La traducció és tan bona que cada poema agafa una tonalitat pròpia, no sembla un llibre traduït. Fa anys que Abelló navega entre aquesta generació de poetes i ha realitzat excel·lents antologies individuals i col·lecti-ves. De totes les escriptores, Sexton és la més autobiogràfica i esfereïdora. Va saber sumar el talent al caràcter decididamente confessional i despullat. Hem d’agrair a Abelló la seva paciència per aconseguir publicar aquesta gran personalitat literària. Si els agrada l’art, no dubtin a invertir uns euros per al seu cervell. En essència, trobaran la vida i la mort: “El silenci és la mort. Ve cada dia amb el seu xoc a asseure’s a la meva espatlla, un ocell blanc, i em picoteja els ulls negres i el múscul vermell i vibràtil de la boca”.

*Per un error d’edició diu 1965, en realitat són poemes de 1960 a 1975.

Aquest és el text de la contraportada del llibre:

Antologia poètica d’Anne Sexton a cura de Montserrat Abelló.

«L’audàcia i la força vital d’Anne Sexton, que s’encara a la vida i a la mort sense por, és el que fa que la seva obra poètica sigui tan interessant i original».
MONTSERRAT ABELLÓ

«De tots els poetes “confessionals” ―W. D. Snodgrass, Robert Lowell, John Berryman, Sylvia Plath―, cap té el coratge de ser tan extremament sincer com Sexton. Anne Sexton s’ha guanyat un lloc permanent al cànon de la literatura universal».
MAXINE KUMIN

A les municipals, amb Esquerra

Mai 16, 2011

“Sempre hi som”, el lema d’Esquerra per a aquestes eleccions municipals crec que resumeix molt bé el que ha estat, més enllà dels errors comesos, la realitat d’aquests anys. Esquerra Republicana de Catalunya hi ha estat sempre al costat de la gent, del poble català, de la gent treballadora i emprenedora, plantant cara a Madrid, als aprofitats i als especuladors, treballant per la llengua, per la construcció de la cohesió social, de la nació, treballant per la independència, a les consultes, al carrer, com el 10 de juliol, i a les institucions… Amb aquest esperit, centenars, milers de persones s’han compromès amb les llistes d’Esquerra a les municipals. Aquests dies he participat en diversos actes electorals, donant suport als candidats, com a orador o simplement com a assistent, a Sant Antoni (Calonge), a Calella, a Arenys de Munt… als meus pobles: Pals i Torroella de Montgrí (on tanco la llista). Hi he pogut comprovar la proximitat i la qualitat dels membres de les llistes d’Esquerra, els qui sàpiguen connectar millor amb la gent dels seus pobles i ciutats seran elegits i crec que han de jugar un paper molt rellevant en la renovació i l’arrelament del projecte d’Esquerra Republicana de Catalunya, particularment els qui arribin a exercir responsabilitats de govern.

Aquestes són les notes de la meva intervenció en la campanya a Callella (Maresme), el diumenge 7 de maig, en l’acte presentació de la llista d’Esquerra, a la plaça de l’Ajuntament:

Bon dia, bon dia i gràcies per ser aquí donant suport a la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Calella, gràcies per interessar-vos pels arguments d’Esquerra.

El primer argument, el principal, particularment en unes eleccions municipals, és el que millor coneixeu, el que hem pogut veure ara, són les persones i els seus ideals, els seus valors, el primer argument és la proximitat i la confiança que ens transmeten la Cristina Gómez i totes les persones que amb ella estan treballant i treballaran per la ciutat, pels veïns de Calella.

De fet, són 17 (els titulars de la llista), 27 (comptant-hi els suplents) arguments, amb singularitats que els enriqueixen, però com hem vist en les seves intervencions amb un nucli comú de valors republicans tan essencials com la llibertat, la igualtat i la fraternitat, els valors de la participació lliure dels ciutadans en la vida social i en les institucions, els valors de la justícia social, de la solidaritat, de la sostenibilitat i de la responsabilitat amb les generacions futures a qui hem de procurar llegar un món, una societat i un entorn, si pot ser, millors, els valors del respecte dels altres, vinguin d’on vinguin, i els valors de l’arrelament al país, els valors de la catalanitat oberta, que no renuncia a res i, alhora, vol construir el futur de Catalunya amb tots els qui vulguin participar-hi, els valors dels qui volem compartir la nostra llengua, que la concebem com a eina de ciutadania, els valors dels qui construïm la nació com a espai  comú de convivència dels ciutadans de Catalunya.

La gent d’Esquerra som persones compromeses amb els valors de l’accés democràtic a la informació i de la transparència en la gestió dels afers públics.

Amb aquests valors, amb la seva honestedat, amb els seus coneixements i la seva capacitat de treball cada regidor i cada regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya anirà cada dia a l’Ajuntament.

¿Qui ho diu que tots som iguals? No ho som, ni de bon tros. Per això cal anar a votar i fer-ho amb plena consciència.

Esquerra es distingeix pels seus valors republicans, des de fa 80 anys.

Esquerra es distingeix, també des dels seus orígens, per ser un partit d’arrel popular, un partit de gent treballadora, un partit de gent emprenedora, un partit de gent a qui no han regalat res i que vol construir un país d’oportunitats per a tothom.

I, això, avui estem convençuts que només es pot fer des de l’esquerra, és a dir defensant el paper central de les institucions públiques democràtiques, començant pels Ajuntaments, perquè en aquest moment de crisi  afavoreixin i impulsin iniciatives que creïn llocs de treball, iniciatives innovadores dels qui no s’instal·len ni en el derrotisme ni en el subsidi. Defensant l’ensenyament públic i la sanitat pública, que junt amb les institucions públiques democràtiques, són els espais en què més clarament en la nostra societat encara es materialitzen els valors de la igualtat, defensant-los contra les retallades, sobretot contra aquelles que són el preludi no solament de la privatització, que puntualment pot ser adequada, sinó, sobretot, quan equivalen a l’exclusió de serveis bàsics i d’un servei ràpid i eficient dels qui no se’l puguin pagar.

Però aquesta defensa dels pilars de l’Estat del benestar, no és possible sense recursos públics, sense gestionar els recursos públics que genera la nostra activitat econòmica, sense tenir la clau de la caixa dels nostres impostos. Cada any, aproximadament, 20.000 milions d’euros marxen de Catalunya cap a l’Estat espanyol i no tornen; això és vora d’un 10% del Producte Interior Brut. A Madrid, als del PSOE i del PP, no els agrada que els digui que la relació amb Espanya ens surt molt cara als catalans i es van enfadar molt la setmana passada perquè vaig dir que això era un autèntic tsunami anual contra l’economia catalana, però, encara que la comparació no agradi i pugui ser un pèl forçada, la realitat és que el tsunami del Japó ha causat danys, segons algunes estimacions, d’un valor equivalent al 7% del seu PIB, menys que la passada del rasclet fiscal espanyol per la nostra economia. Tampoc no els va agradar que reclamés els 1450 milions de l’anomenat fons de competitivitat que els vam arrencar en l’acord de finançament de 2009 i que ara no volen pagar en els terminis convinguts. Com tampoc no devia agradar-los que contraposés aquest deute de l’Estat amb Catalunya, com en bon lògica fa qualsevol català i faria qualsevol persona honesta, amb el dèficit de la Sanitat pública catalana que voreja els 1000 milions.

En el cas de Catalunya, segurament, com en molts altres països, la sortida de la crisi demana una millora de la gestió pública i posar l’accent en l’economia productiva, però sovint costa parlar de dèficit públic, quan el que hi ha és un espoli brutal per part de l’Estat espanyol.

Qui ho diu, i ho deia fa anys, clar i català? Esquerra. Qui ho posa sobre la taula cada dia per aconseguir el que ens pertany? Esquerra. Qui reclama als altres partits, i particularment a Convergència i al PSC, que es deixin de maniobres a la Cort espanyola i se sumin a un front català per exigir el que és nostre, dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya? Esquerra.

Esquerra som gairebé els únics que plantegem de manera clara la necessitat des de tots punts de vista que avancem en el camí de la Independència. Ho farem i ho aconseguirem.

Esquerra som els únics que assumim, malgrat les mancances, el repte de gestionar el present, des dels Ajuntaments, sempre al servei de la majoria, i de fer-ho, alhora, obrint totes les portes que puguem per aconseguir l’Estat propi dins la Unió Europea.

Així ho ha anat fent l’ SNP a Escòcia on aquest partit independentista d’arrel popular ha aconseguit aquesta setmana la majoria absoluta al seu Parlament i es planteja convocar un referèndum d’independència d’aquí a dos anys. Confio que també ho farem no gaire més tard tots nosaltres.

Esquerra és una eina per fer polítiques de present al servei dels veïns i, alhora, per construir el futur de Catalunya, que no pot ser un altre que la plena llibertat.

Esquerra és una eina per lluitar contra les retallades socials, per retallar ministeris i despesa inútil d’algunes administracions, i alhora per retallar el dèficit fiscal, per lluitar perquè les nostres institucions gestioni els nostres impostos, al servei del país i de la majoria .

Per això, permeteu-me que us demani el vot per Esquerra a les eleccions municipals i que participeu en les mobilitzacions contra les retallades socials sempre també apuntant contra el dèficit fiscal i l’espoli de l’Estat espanyol.

Amb Esquerra Republicana de Catalunya, arriben a l’Ajuntament persones amb valors, llestes i honestes,  un equip amb un projecte per Calella, per diversificar el turisme, per ajudar les iniciatives noves de creació d’empreses productives que generin ocupació, per promoure la participació i la cohesió social, per apuntalar els pilars de l’Estat del benestar.

Amb Esquerra aconseguirem avançar realment i arribar a tenir un Estat català, del benestar sostenible.

Visca Calella i visca Catalunya!

Carències democràtiques de lleis i tribunals espanyols davant els tribunals europeus

Mai 8, 2011

Un dels motius no confessats del canvi de posició del Tribunal Constitucional en relació amb la legalitat de Bildu i les seves possibilitats de presentar candidatures en aquestes eleccions municipals sembla que ha estat la temença a fer el rídicul amb una nova sentència europea que posés en evidència les mancances de tarannà democràtic dels tribunals i de la legislació espanyols. Aquest fet em porta a la memòria que fa molt poc, el 15 de març, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’Estat espanyol a pagar una indemnització a Arnaldo Otegui per haver patit presó per un pressumpte delicte d’injúries al Rei en base a l’article 490.3 del Codi Penal que el mateix Tribunal Europeu considera contrari a l’esperit dela Convenció Europea de Drets Humans, és a dir, no democràtic. Amb aquest motiu, vaig demanar la compareixença del ministre de Justícia al Senat perquè expliqui quan pensa suprimir aquest article del Codi Penal, en base al qual van imputar tants gironins perquè havien cremat fotos del rei espanyol.

Diu el lema de la campanya d’ERC a les municipals: “sempre hi som”, i la veritat és que és així. En el cas del Codi Penal, que ens ocupa, ja vam presentar diverses esmenes que trobareu més avall perquè se suprimissin del Codi Penal tots aquells articles equiparables a una legislació especial per protegir el rei i la seva família, per sobre del que ja preveu la legislació per a tots els ciutadans.

Però encara que els tribunals europeus ens donen la raó, Espanya, els partits que la representen de forma majoritària, PP i PSOE, no escolta, no reforma el Codi Penal per homologar-lo als patrons democràtics europeus recollits en textos com la Convenció Europea dels Drets Humans, que l’Estat espanyol ha subscrit malgrat que el seu Codi Penal conté articles que conculquen aquests drets fonamentals.

Text de la sol·licitud de compareixença del ministre de Justícia al Senat, presentat el 23 de març:

“El 15 de març el Tribunal Europeu dels Drets Humans va dictar sentència en relació amb la demanda núm. 2034/07 contra l’Estat espanyol en la qual aquest Tribunal “constata … que, per condemnar al demandant, les jurisdiccions internes s’han recolzat en l’article 490.3 del codi penal, disposició que acorda al cap de l’estat un nivell de protecció més elevat que el d’altres persones (protegides pel règim comú de la injúria) o institucions (com el Govern o el parlament) en relació amb la divulgació d’informacions o opinions que els concerneixen, i que preveu sancions més greus per als autors de declaracions injurioses (…) el Tribunal ja ha declarat que una protecció augmentada per una llei especial en matèria d’ofensa no és, en principi, conforme a l’esperit de la Convenció (Europea del Drets Humans).” Basant-se, entre altres, en aquesta motivació, el Tribunal Europeu dels Drets Humans, per unanimitat, afirma que en el cas de referència “hi ha hagut violació de l’article 10 (Llibertat d’expressió) de la Convenció (Europea dels Drets Humans)”.

“Amb aquest motiu es demana la compareixença del ministre de Justícia perquè expliqui quines previsions té el govern per adequar la legislació espanyola a la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans i a la lletra i l’esperit dela Convenció Europeadels Drets Humans en unes matèries tan fonamentals com la protecció de la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació, i, molt particularment, quina previsió té de suprimir del codi penal tots aquells articles assimilables a una legislació especial per donar una protecció augmentada al cap de l’estat en matèries que poden afectar la llibertat d’opinió o la llibertat d’informació, com el 490.3, al qual es refereix expressament la sentència del Tribunal Europeu.”

Val la pena llegir aquesta sentència que trobareu aquí (en francès).

Convenció Europea dels Drets Humans (en castellà)

Alguns articles del Codi Penal espanyol contraris a la llibertat d’expressió i que vam intentar suprimir en l’última reforma del Codi Penal que es va aprovar el juny de 2010:

“Artículo 490

“3. El que calumniare o injuriare al Rey o a cualquiera de sus ascendientes o descendientes, a la Reina consorte o al consorte de la Reina, al Regente o a algún miembro de la Regencia, o al Príncipe heredero de la Corona, en el ejercicio de sus funciones o con motivo u ocasión de éstas, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años si la calumnia o injuria fueran graves, y con la de multa de seis a doce meses si no lo son.

“Artículo 491.

“1. Las calumnias e injurias contra cualquiera de las personas mencionadas en el artículo anterior, y fuera de los supuestos previstos en el mismo, serán castigadas con la pena de multa de cuatro a veinte meses.

“2. Se impondrá la pena de multa de seis a veinticuatro meses al que utilizare la imagen del Rey o de cualquiera de sus ascendientes o descendientes, o de la Reina consorte o del consorte de la Reina, o del Regente o de algún miembro de la Regencia, o del Príncipe heredero, de cualquier forma que pueda dañar el prestigio de la Corona.

 “Artículo 543.

“Las ofensas o ultrajes de palabra, por escrito o de hecho a España, a sus Comunidades Autónomas o a sus símbolos o emblemas, efectuados con publicidad, se castigarán con la pena de multa de siete a doce meses.”

Fragment de la meva intervenció en el Ple del Senat del 9 de juny de 2010 en què es va debatre i aprovar l’última reforma del Codi Penal:

“(…) En el ámbito de las libertades democráticas -y voy terminando, aunque supongo que entenderán que con un centenar de enmiendas, estoy explicando casi lo mínimo- nos parecen fundamentales las enmiendas números 6, 7 y 8 del Partit Socialista de Mallorca, representadas y defendidas por el senador Sampol, coincidentes con las enmiendas números 248, 249 y 250 de Esquerra Republicana de Catalunya, para el conjunto de las cuales pedimos votación separada.

“En general, consideramos que el Rey y sus familiares deben tener los mismos derechos y los mismos deberes que el resto de los ciudadanos y que, como todos los ciudadanos, tienen el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen. Por ello, no nos parece adecuado que el Código penal tipifique unos delitos específicos de calumnias e injurias al Rey y a sus ascendientes y descendientes que limitan el ejercicio de la libertad de expresión, un derecho fundamental de los ciudadanos, y planteamos la supresión de los artículos 490.3 y 491 del Código penal.

“Tampoco nos parece adecuado que se limite la Libertad de expresión como se hace en el artículo 543, al tipificar como delito las palabras -se tipifica como delito en nuestro Código penal-, los escritos o los hechos que se puedan considerar ofensivos a España, a sus comunidades autónomas o a sus símbolos y emblemas. Por lo que se refiere a mi comunidad autónoma, no tengo ningún inconveniente que se suprima, porque no creo que sea de recibo que las palabras o los escritos que no estén vinculados a la comisión de otros delitos puedan ser objeto de reproche penal en nuestro código. Y, por ello, planteamos también su supresión.

“Es una reforma democrática pendiente. Sé que muchos de ustedes están de acuerdo con la supresión de dichos artículos y sería una excelente noticia que votaran en conciencia por la libertad.”

Embolic al voltant d’unes esmenes sobre el dret propi i la validesa dels documents en català, en la Llei d’arbitratge. A la fi hi voten en contra PP i PSOE (amb el PSC)

Mai 4, 2011

CiU presenta a la Reforma de la Llei d’Arbitratge, que debatíem fa un moment al Ple del Senat, unes esmenes, no imprescindibles, perquè es refereixen a drets protegits per lleis de rang superior com l’Estatut o la Llei Orgànica del Poder Judicial, però que des del meu punt de vista tampoc no eren sobreres (podeu llegir-les a continuació, a la fi d’aquest post). En la pràctica, en la Ponència només hi vam votar a favor Entesa (jo, és a dir ERC), CiU i el Grup Mixt, el PP es va abstenir i el PSOE hi va votar en contra, amb la qual cosa no es van poder incorporar ni a l’Informe de la Ponència, ni després al Dictamen de la Comissió de Justícia. CiU (una senadora d’Unió) no va assistir en aquesta Comissió (nosaltres tampoc, perquè després de la Ponència no teníem cap esmena viva) i va ser el PP que va donar per defensades les esmenes de CiU i les ha portades avui al Ple, on resulta que les he defensades jo, en nom dels senadors d’Esquerra i d’Iniciativa, mentre CiU s’ha abstingut d’intervenir per defensar-les i el PP, que en la Ponència s’havia abstingut, i el PSOE han anunciat el vot en contra.

La meva intervenció ha estat aquesta:

“Gràcies president,

“Ens podem felicitar del grau d’acord a què es va arribar en la ponència d’aquesta reforma de la Llei d’arbitratge, que ha de permetre una agilitació d’aquests procediments i un augment del seu nombre, que esperem que tingui una repercussió positiva sobre la càrrega de feina dels Jutjats. Tenint en compte el grau d’acord aconseguit, votarem a favor del dictamen de la Comissió basat en l’informe de la Ponència, no assumirem com a grup les esmenes que manté vives el PP i, els senadors d’Esquerra i d’Iniciativa, votarem a favor de dues esmenes, la 20 i la 22, que sorprenentment ens arriben al Ple de la mà del PP i no de CiU, que les havia presentades inicialment; esmenes que incorporen de manera explicita el que ja està reconegut en altres lleis, com l’Estatut de Catalunya ola Llei Orgànicadel Poder Judicial, en relació amb la possibilitat que les CCAA incorporin particularitats del seu dret propi o de les especialitat pròpies de la seva organització en el sistema general d’arbitratge que estableix aquesta llei i, també, en relació amb la validesa de les actuacions i els documents presentats en l’idioma oficial d’una Comunitat Autònoma, sense necessitat de traducció al castellà, tal com estableix l’article 231 dela Llei Orgànicadel Poder Judicial.

 “Rápidamente me autotraduzco, a la espera de una nueva reforma del Reglamento que extienda la normalidad democrática en el uso de las lenguas a todo el Pleno. Decía que …

Finalment, les esmenes han estat rebutjades pels vots de PP i PSOE (amb PSC).

Aquestes eren les esmenes:

20 «Se adiciona un nuevo párrafo segundo al apartado 1 del artículo 1, con la siguiente redacción:

“Ello no obstante, las Comunidades Autónomas, en el ejercicio de sus competencias, podrán establecer particularidades derivadas de su derecho sustantivo o de las especialidades propias de su organización dentro del marco del régimen jurídico del sistema general de arbitraje que establece esta ley”».

22

«Uno. Se modifica el apartado 4 del artículo 142 que pasa a tener la siguiente redacción:

“4. Las actuaciones judiciales realizadas y los documentos presentados en el idioma oficial de una Comunidad Autónoma tendrán, sin necesidad de traducción al castellano, plena validez y eficacia. De oficio se procederá a su traducción cuando deban surtir efecto fuera de la jurisdicción de los órganos judiciales sitos en la Comunidad Autónoma, salvo si se trata de Comunidades Autónomas con lengua oficial propia coincidente. También se procederá a su traducción cuando así lo dispongan las leyes o a instancia de parte que alegue indefensión.

En todo caso, los órganos con jurisdicción de ámbito estatal deberán atender y tramitar los escritos presentados en el idioma oficial de una Comunidad Autónoma y, a tal efecto, el Ministerio de Justicia proveerá los medios necesarios para su traducción”

Amb Bildu, davant del Congrés, perquè es puguin presentar

Mai 4, 2011

Amb Bildu, davant del Congrés de Diputats, aquest dimarts, 3 de maig

D’esquerra a dreta, Oskar Matute (Alternatiba), Miquel Bofill (ERC), Joan Ridao (ERC), Maiorga Ramírez (EA) i Peio Urizar (EA)

Majoria al Senat perquè el govern de l’Estat pagui a la Generalitat els 1450 milions del fons de competitivitat

Mai 4, 2011

Vídeos de la notícia a TV3 i de les meves intervencions en el Ple del Senat del 27 d’abril al web del Senat:

http://www.tv3.cat/videos/3492452/El-Senat-reclama-el-fons-de-competitivitat-amb-els-vots-dels-senadors-del-PSC-i-el-suport-del-PP

http://www.senado.es/legis9/plenos/ds_20110427_65.html (diari de sessions i vídeos de les intervencions)

Suport a Bildu, davant el frau electoral propiciat per PP i PSOE

Mai 4, 2011

Aquest dimarts, Esquerra Republicana de Catalunya, representada pels diputats Joan Ridao, portaveu al Congrés, i Joan Tardà, i els senadors Josep Maria Esquerda, Pere Muñoz i Miquel Bofill, va donar suport a les llistes de Bildu perquè puguin presentar-se a les eleccions municipals i contribuir a la democràcia i la pau a Euskadi i Navarra. L’acte, en què a més dels representants de Bildu van participar diputats i/o senadors d’ERC, ICV, PSM, BNG i NBai, es va haver de fer improvisadament al carrer, davant del Congrés de Diputats,  ja que el seu president no va voler cedir una sala per fer la roda de premsa prevista, en un intent més de marginar del joc democràtic les opcions independentistes democràtiques. Aquest és el vídeo de TV3 sobre la notícia.