El Senat insta el Govern de l’Estat que ingressi ja a la Generalitat el fons de competitivitat

Fons de competitivitat: un primer èxit català, al Senat, promogut per Esquerra, amb el suport dels partits catalans.

 Vam presentar una moció, en nom de l’Entesa Catalana de Progrés, que en la seva part dispositiva era molt simple: “El Ple del Senat insta el Govern a fer tots els tràmits necessaris per tal que es faci efectiva en aquest exercici la transferència a la Generalitat de Catalunya de l’avançament corresponent al Fons de Competitivitat de 2011, en forma d’avançament de tresoreria, d’acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 22/2009, de 18 de desembre.” Podia representar el mínim comú denominador dels partits catalans, d’acord amb el que havien expressat en el Parlament de Catalunya.

Alhora s’obrien molts interrogants, i són fàcils d’imaginar les tensions a què he estat sotmès durant aquests dies. En primer lloc, ¿què faria el PSC, que forma part de l’Entesa?, ¿s’alinearia amb el PSOE, com ha fet gairebé sempre al llarg d’aquesta legislatura, o, com jo creia, aquesta vegada hi votarien a favor independentment del que fes finalment el PSOE,  atès que era un acord del govern d’Entesa i que al Parlament de Catalunya els seus portaveus havien manifestat unes posicions pràcticament idèntiques al que plantejava la nostra moció? En segon lloc, ¿què faria el PP, que havia votat en contra del nou sistema de finançament, però que ara, de forma molt demagògica, per desgastar el govern del PSOE, deia que la Llei s’havia de complir i no acceptava la interpretació que en feia el PSOE? ¿Votaria al favor de la nostra moció? ¿Presentaria alguna esmena que per a nosaltres fos inacceptable i així esquivar de votar-hi a favor? ¿S’abstindria, com va fer córrer algú del PP per les sales de premsa? En tercer, lloc ¿què faria el PSOE? ¿Voldria transaccionar alguna esmena que obrís d’alguna manera la porta a la negociació?

Malauradament, el PSOE, s’ha mantingut extremadament intransigent i gasiu amb Catalunya. Per la resta, tot ha anat de la millor manera possible: l’Entesa s’ha mantingut unida i s’ha visualitzat el que hauria de ser també al Congrés un front català a Madrid amb CiU, i, d’altra banda, vam aconseguir que el PP no presentés cap esmena, ni en voce, com inicialment volia fer l’Alicia Sánchez-Camacho, i, finalment, va votar a favor de la moció, que es va aprovar amb el vot en contra del PSOE i del senador del BNG (amb una justificació extremadament contradictòria) i l’abstenció del PNB (que sempre que es parla de calés va a la seva).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: