Dèficit fiscal, incompliments del finançament acordat, lleis que afecten competències pròpies sense finançament… un autèntic tsunami anual contra l’economia catalana

Aquesta va ser la meva segona intervenció en el Ple del Senat d’aquest dimecres, 27 d’abril, en defensa del dret de la Generalitat a ingressar les quantitats corresponents al fons de competitivitat de 2011 (aquí, en el diari de sessions, trobareu tot el debat):

En primer lloc, vull agrair el suport manifestat per altres grups parlamentari a una moció que té voluntat d’obtenir un suport majoritari, si pot ser unànime de la Cambra, perquè es refereix exclusivament, encara que es digui el contrari, al compliment d’un Acord i d’una Llei vigent, per al pagament d’una bestreta a compte del Fons de competitivitat que ja s’ha fet efectiva en anys anteriors i que el propi acord i la pròpia Llei ja preveuen que es faci també en el 2011. Jo no sé perquè el senyor Lerma em diu que la llei preveu que ho faci el 2009 i 2010 i no diu que diu que ho faci per al 2011, perquè sí que ho diu la llei.

Insisteixo en demanar al Grup del Govern que modifiqui ja avui la seva posició, perquè estem davant una operació de regateig poc digna si es vol lleialtat institucional i cooperació en la lluita contra la crisi, i també perquè estic convençut que més tard o més d’hora, aquí o al Congrés, o en la negociació directa del Govern de l’Estat amb el de la Generalitat, s’acabarà adoptant un acord similar al que avui els proposem per fer efectiu un avançament del fons de competitivitat en aquest exercici.

A algun acord s’haurà d’arribar i a mi em sembla que estaria bé que fos aquest, que simplement el que fa és reproduir el que diu la llei. No diu res més. He procurat fer un redactat que fos el més assumible per a tohom. La Generalitat de Catalunya, i crec que s’ha d’afegir això, no podrà complir l’objectiu de dèficit fixat pel Govern per a Catalunya de l’1,3% per a aquest 2011, si el Govern de l’Estat no compleix amb les seves obligacions que inclouen aquesta bestreta del Fons de Competitivitat.

Aquesta és la realitat. Ja que tot i comptabilitzant tots aquests ingressos de l’Estat, fruit, entre altres, dels acords de finançament i la bestreta del fons de competitivitat, de la compensació per la supressió d’alguns impostos, i de la liquidació per aplicació de la disposició Addicional tercera de l’Estatut, la Generalitat ha d’assumir una reducció de la despesa del 10%, per poder assolir l’objectiu de dèficit fixat. Si finalment l’Estat no paga, —i sí que té a veure, sí te a veure perquè 1.430 milions són molts milions, i sí te a veure amb els problemes de retallades— o es doblarà el dèficit previst, si l’Estat no paga, cosa particularment negativa en l’actual conjuntura econòmica internacional, o s’haurà de doblar la retallada, perquè ja va venir el Sr. Zapatero a Catalunya dient que no n’hi havia prou amb el 10% i que volia el 20%.

Doncs els catalans no volem el 20% de retallada a Catalunya! I no ho volem perquè repercuteix ens els serveis socials dels ciutadans de Catalunya, i no volem més retallades. I no ho volem que el govern de Catalunya, amb el qual no compartim la ideologia, pugui utilitzar això com a excusa per canviar el model dels serveis socials de Catalunya i, per tant, des d’una posició d’esquerra el que fem és demanar a l’Estat que compleixi.

I, arribats en aquest punt, potser cal que ens plantegem quines són les causes de la situació financera de la Generalitat en un país econòmicament fort com és Catalunya. I no va ser precisament el govern de l’Entesa el que va produir una dilapidació dels recursos. No, senyors. En primer terme, no em puc estar de dir-ho pel broc gros —no em puc estar de dir-ho— la relació amb Espanya és molt cara per a Catalunya. Aquest és un problema estructural fonamental, amb un dèficit fiscal negatiu per a Catalunya equivalent a una mitjana anual del 10% del seu PIB, que en xifres absolutes són 20.000 milions d’euros anuals generats per l’economia catalana, gairebé 3.000 euros per habitant de Catalunya, que no són reinvertits a Catalunya, amb tot l’impacte negatiu que això té sobre el nostre desenvolupament econòmic i sobre la qualitat dels serveis que es presten al nostre país. Mirin, el tsunami al Japó diuen que té una repercussió del 7% del Japó. Doncs, escolti, miri, nosaltres tenim un tsunami cada any, un tsunami que ens ve de l’Estat. Ja en parlarem, perquè d’això —i amb això coincideixo amb el senador Pérez Bouza, n’hem de parlar, perquè el sistema actual té caducitat al 2013 i és evident que d’aquí al 2013 n’hem de parlar d’aquest tema.

És evident que aquesta situació de queixa permanent no és sostenible, però és que no és una queixa permanent, és que nosaltres tenim un problema, que és que no recaptem i administrem els nostres recursos. Però és que, entrant en el detall, hi ha més elements que expliquen la situació financera negativa de la Generalitat, elements de tipus concret. Hi ha un deute sanitari històric que no s’ha compensat suficientment en els diversos acords de finançament. Ahir celebràvem l’aniversari de la Llei de Sanitat. Però és que aquesta Llei de Sanitat va comportar una extensió de drets sanitaris quan a Catalunya ja s’havien traspassat les competències i això mai no s’ha acaba de compensar. Mai.

Diversos incompliments del principi de lleialtat institucional per part de l’Estat en els últims anys han repercutit negativament en les finances de Catalunya. Per exemple, a les ajudes a la dependència, el cost, segons la llei, hauria de repercutir en un 50% a l’Estat i un 50% la Generalitat, però la veritat és que des que està en aplicació aquesta llei, un 61%, perdó, un 69% l’està assumint la Generalitat i un 31% l’Estat. Això repercuteix en les finances de la Generalitat. Les reformes de la Llei d’Estrangeria van comportar la regularització d’un munt de persones i ha augmentat la població de Catalunya amb drets socials i això ha tingut una repercussió en la sanitat catalana. La transposició de diverses directives europees sobretot en temes de Medi Ambient ha tingut una repercussió en les finances de Catalunya i no ha estat finançada per un finançament addicional. Els costos derivats de l’aplicació de l’estatut bàsic del treballador públic també han tingut una repercussió en les finances de la Generalitat.

A l’etcetera de totes aquestes lleis aprovades sense una previsió d’augment dels recursos de la Generalitat quan afecten competències que li són pròpies, cal afegir-hi les quantitats pendents de liquidació en relació amb el compliment de la Disposició addicional tercera de l’Estatut. És a dir que estem en un constant regateig dels recursos que ens són propis, i això ha de canviar.

Així, ens trobem que una bona part del dèficit de la Generalitat i del creixement del deute públic a Catalunya es deu principalment al desgast que produeix un finançament sempre insuficient de la Generalitat d’acord amb les competències assumides i amb les carències en inversions de les nostres infraestructures, en relació amb les quals no em puc estar de deixar de citar la vergonya de la Nacional II a la meva circumscripció de Girona, que és l’exemple palpable del maltractament de l’Estat a Catalunya.

Aquest desgast està agreujat, a més, pel constant regateig del que ja ha estat negociat i acordat quan arriba el moment de fer-ho efectiu, com passa avui amb el pagament de la bestreta a compte del fons de competitivitat, que esperem que més aviat que tard es concreti. Esperem doncs que ben aviat es convoqui la Comissió Mixta perquè això sigui possible.

I ho repeteixo, no volem retallades substancials a Catalunya ni en Sanitat ni en Ensenyament, per això volem tot el finançament previst per a la Generalitat de Catalunya, i per als propers anys un canvi del sistema perquè Catalunya recapti i administri els seus impostos.

Gràcies.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: