No deixarem de reclamar la plena normalització de l’ús del català al Senat

Dimecres passat, 9 de febrer, vaig intervenir en el Ple per primera vegada en aquest període de sessions en el debat d’una Proposició de Llei sobre costes. En la mesura que no era en el debat de mocions, segons el Reglament ho havia de fer en castellà, per la qual cosa no vaig deixar de protestar per aquesta imposició, de la mateixa manera que ho vaig fer l’endemà a la Comissió de Justícia, i com ho continuaré fent mentre no hi hagi una plena normalització de l’ús oral del català en totes les activitats parlamentàries del Senat. Així vaig començar la meva intervenció (al final faig una referència a les declaracions que segons reproduïa el diari Público un senador del PP deia que al Senat ara es parlaven “siete lenguas extrajeras (!?)”):

«Ja és mala sort que, després d’haver impulsat la reforma del Reglament del Senat per fer-hi possible l’ús de les llengües oficials en aquest Ple, la primera intervenció que hi faig en aquest període de sessions l’hagi de fer encara en castellà per una incomprensible limitación de l’ús del català, el gallec i l’euskera al debat de les mocions.»

Decía que ya es mala suerte que, después de haber impulsado la reforma del Reglamento del Senado para que sea posible el uso de las lenguas oficiales en el Pleno, mi primera intervención en este periodo de sesiones la haga aún en castellano por una incomprensible limitación del uso del catalán, el gallego y el euskera al debate de las mociones, limitación que me obliga una vez más a hablar en castellano y a pedir una vez más también una reforma más consecuente del reglamento que lleve a una plena normalización del uso del catalán en el Pleno. 

“Y, por cierto, me parece que no está aquí el señor don Antonio Alarcó, pero, señor senador del PP, si el catalán es una lengua extranjera, los catalanes somos extranjeros y Cataluña, evidentemente, no es España. Aténgase a las consecuencias. ”

 Público recollia així les declaracions del senador Alarcó del PP : “En su entrevista, Alarcó cargó, además, contra el empleo de las lenguas cooficiales en la Cámara Alta. “Y ahora resulta que aprobamos en el Senado hablar en siete lenguas extranjeras para que no nos entendamos entre nosotros, y después te vas al bar a tomar un cortado y le dices al vasco ‘hola, ¿cómo estás Manolo?, pues muy bien Antonio’, y sin pinganillo. Y no le dices corta deca chuqui cheque y mira que yo los quiero”.” En acabar el Ple, el senador Alarcó em va venir a trobar a l’escó per dir-me que ell no havia fet aquelles declaracions, que ja les havia desmentides, que l’havien manipulat… Li vaig dir que millor, perquè el seu contingut no solament expressava molta mala fe sinó també moltíssima ignorància; encara que la veritat és que d’alguna manera tenia raó perquè sovint em sentia molt estranger al Senat espanyol.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: