Archive for febrer de 2011

Montserrat Abelló a Tarragona el 23 de febrer

febrer 16, 2011

Montserrat Abelló presentarà el seu darrer llibre
Poemes d’amor. Antologia
el proper dimecres 23 de febrer, a les 20 h,
al Museum Cafè, carrer Sant Llorenç 5, de Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de Montserrat Palau i Rosa Comes.
Hi intervindrà la cantant Mariona Sagarra,
que ha musicat diversos poemes de la Montserrat.

Anuncis

Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Blanes… cal una aplicació raonable de la Llei de Costes i una defensa de les competències de la Generalitat

febrer 14, 2011

La setmana passada es van debatre al Ple del Senat dues proposicions de llei, una del PP i una altra de CiU, per reformar la Llei de Costes. La del PP era un atac en tota regla a la protecció de la Costa, la de CiU pretenia limitar-se a l’excepcionalitat dels casos d’Empuriabrava (Castelló d’Empúries), de Santa Margarida (Roses) i de Blanes, però amb una reforma de caràcter general que, aplicada en altres contextos, podria suposar una amenaça també per a la protecció del litoral. Les dues, que no tenen cap possibilitat de ser realment tramitades en aquesta legislatura i a les portes de les eleccions municipals, tenen un tuf fort d’electoralisme. Vam votar en contra de la presa en consideració de la del PP i a favor de la presa en consideració (que no vol dir acord amb tot el seu contingut) de la de CiU. Aquesta va ser la meva intervenció en el debat de la segona Proposició de Llei:

“Els senadors del PSC votaran en contra d’aquest proposició, d’acord amb la posició expressada pel Grup Socialista. Els senadors d’Esquerra i d’Iniciativa votarem a favor de la seva presa en consideració perquè encara està pendent trobar una solución negociada al problema plantejat per una aplicación rígida, burocràtica de la Llei de Costes.”

No sin plantear la necesidad de una nueva reforma del Reglamento para ampliar a todo el Pleno el uso de las lenguas oficiales y protestar por no poder expresarme en catalán, continúo en castellano.

Decía que los senadores del PSC van a votar en contra de esta proposición, de acuerdo con la posición expresada por el Grupo Socialista, y los senadores de Esquerra e Iniciativa, en cambio, vamos a votar a favor de la toma en consideración de esta proposición de ley, porque aún está pendiente encontrar una solución negociada al problema planteado por una aplicación rígida y burocrática de la Ley de Costas, y porque se han empezado a dar los pasos para el deslinde sin tener en cuenta las competencias de la Generalitat de Catalunya y sin atender las legítimas demandas de los ayuntamientos y de los propietarios afectados, en relación con los que se ha generado una alarma innecesaria.

Como senador por Girona, circunscripción en la que se dan las circunstancias excepcionales a que se refiere esta proposición de ley, insisto en que el Gobierno debe entender que hay que encontrar una solución negociada que conjugue el interés público, y muy particularmente la protección del entorno natural, según lo que prevén la Ley de Costas, el Estatuto de Autonomía de Cataluña y las leyes catalanas, con los legítimos intereses de los vecinos y los ayuntamientos de Roses, de Castelló d’Empúries, de Sant Pere Pescador y de Blanes.

Por lo que se refiere al caso de Blanes, debo precisar algo que, si se cumple, será una noticia muy positiva: el director general de Costas me comunicó hace pocos días que había llegado a un acuerdo con el Ayuntamiento de Blanes para que los nuevos límites de la zona marítimo-terrestre coincidan con el trazado del nuevo proyecto de paseo marítimo; solución que, por lo que conozco, podría dar satisfacción a las demandas de los campins afectados, del Ayuntamiento de Blanes y de personas como los senadores de la Entesa por Girona, que hemos hecho gestiones para llegar a una solución razonable. Sin embargo, el ministerio ya debería comunicar en forma esta decisión al Ayuntamiento de Blanes y a las partes afectadas.

Votaremos a favor de la toma en consideración de la proposición como un toque de alerta al Gobierno para que encuentre una solución que satisfaga a las partes; una solución que tenga en cuenta que, al fin y al cabo, la marina de Empuriabrava fue legalizada por acuerdo del Consejo de Ministros de julio de 1980 y, desde que a finales del mismo año se transfirieran a la Generalitat de Catalunya la titularidad de la mayoría de puertos del litoral catalán —y, entre ellos, la marina de Empuriabrava—, estos se rigen por la normativa catalana que ya regula una franja de servidumbre análoga a la prevista en la legislación estatal, con la salvedad de que se respetan las situaciones derivadas del planeamiento urbanístico vigente y de licencias otorgadas por los ayuntamientos antes de la aprobación de la Ley de puertos de la Generalitat, garantizando en todo caso que se cumplan de manera alternativa las finalidades propias de esa zona de servidumbre.

En la medida en que mi grupo parlamentario considera que detrás de esta cuestión subyace un conflicto competencial y que no estaríamos a favor de una modificación general de la Ley de Costas que pudiera disminuir la protección de la costa, consideramos que el contenido de la proposición se debería modificar y ajustar estrictamente a los problemas planteados. Nos sorprende que el grupo proponente, que hoy además gobierna en Cataluña, no haya planteado la reforma de la Ley de Costas y de su normativa de desarrollo para que se adapte a las previsiones del Estatuto de Autonomía de Cataluña, que en su artículo 140 refuerza el marco competencial de la Generalitat de Catalunya en relación con puertos que, como la marina de Empuriabrava, no tengan la cualificación legal de interés general.

Por tanto, quiero que quede claro el alcance de nuestro voto positivo a la toma en consideración, que es un voto a favor de las competencias de la Generalitat, a favor de los ayuntamientos de Roses, de Castelló d’Empúries, de Sant Pere Pescador y de Blanes, y de sus vecinos, así como a favor de la protección de la costa; que quede claro que nos opondremos a cualquier norma de carácter general que pueda debilitar la protección de la costa y que pueda acabar favoreciendo operaciones inmobiliarias o de otra índole que privaticen la costa y los espacios públicos; que quede claro que si finalmente la voluntad de diálogo manifestada por la Dirección General de Costas condujera a un acuerdo con las partes afectadas —ayuntamientos y vecinos— con una aplicación más flexible de la ley y un mayor respeto al ámbito competencial de la Generalitat de Catalunya, en el intervalo del trámite de esta proposición entre el Senado y el Congreso de los Diputados, instaríamos al grupo proponente a que la retirara.

Gràcies, senyor president

No deixarem de reclamar la plena normalització de l’ús del català al Senat

febrer 14, 2011

Dimecres passat, 9 de febrer, vaig intervenir en el Ple per primera vegada en aquest període de sessions en el debat d’una Proposició de Llei sobre costes. En la mesura que no era en el debat de mocions, segons el Reglament ho havia de fer en castellà, per la qual cosa no vaig deixar de protestar per aquesta imposició, de la mateixa manera que ho vaig fer l’endemà a la Comissió de Justícia, i com ho continuaré fent mentre no hi hagi una plena normalització de l’ús oral del català en totes les activitats parlamentàries del Senat. Així vaig començar la meva intervenció (al final faig una referència a les declaracions que segons reproduïa el diari Público un senador del PP deia que al Senat ara es parlaven “siete lenguas extrajeras (!?)”):

«Ja és mala sort que, després d’haver impulsat la reforma del Reglament del Senat per fer-hi possible l’ús de les llengües oficials en aquest Ple, la primera intervenció que hi faig en aquest període de sessions l’hagi de fer encara en castellà per una incomprensible limitación de l’ús del català, el gallec i l’euskera al debat de les mocions.»

Decía que ya es mala suerte que, después de haber impulsado la reforma del Reglamento del Senado para que sea posible el uso de las lenguas oficiales en el Pleno, mi primera intervención en este periodo de sesiones la haga aún en castellano por una incomprensible limitación del uso del catalán, el gallego y el euskera al debate de las mociones, limitación que me obliga una vez más a hablar en castellano y a pedir una vez más también una reforma más consecuente del reglamento que lleve a una plena normalización del uso del catalán en el Pleno. 

“Y, por cierto, me parece que no está aquí el señor don Antonio Alarcó, pero, señor senador del PP, si el catalán es una lengua extranjera, los catalanes somos extranjeros y Cataluña, evidentemente, no es España. Aténgase a las consecuencias. ”

 Público recollia així les declaracions del senador Alarcó del PP : “En su entrevista, Alarcó cargó, además, contra el empleo de las lenguas cooficiales en la Cámara Alta. “Y ahora resulta que aprobamos en el Senado hablar en siete lenguas extranjeras para que no nos entendamos entre nosotros, y después te vas al bar a tomar un cortado y le dices al vasco ‘hola, ¿cómo estás Manolo?, pues muy bien Antonio’, y sin pinganillo. Y no le dices corta deca chuqui cheque y mira que yo los quiero”.” En acabar el Ple, el senador Alarcó em va venir a trobar a l’escó per dir-me que ell no havia fet aquelles declaracions, que ja les havia desmentides, que l’havien manipulat… Li vaig dir que millor, perquè el seu contingut no solament expressava molta mala fe sinó també moltíssima ignorància; encara que la veritat és que d’alguna manera tenia raó perquè sovint em sentia molt estranger al Senat espanyol.

L’occità també ressona al Senat

febrer 14, 2011

El senador d’Esquerra per Lleida Josep Maria Esquerda va utilitzar l’aranès en la seva intervenció en el Ple del Senat del 9 de febrer. Aquestes són les paraules que va dir, després de subratllar que a Catalunya també és llengua oficial:

«E senhores e senhors senadors, profiti deth mèn us dera paraula entà adreçar-me a vostés ena lengua millenària des trobadors, qu’a produit ua des literatures mès emblematiques dera istòria europèa. Aguesta lengua, qu’auec en començament deth segle passat eth prèmi Nobèl de literatura Frederic Mistral, e ara damb un exemple incomparable, era lengua occitana qu’ei oficiau en tota Catalonha e donques eth sòn emplec qu’ei protegit en aguest emicicle. Occitània ei un territòri lingüistic de setze milions de persones, des qué tres milions parlen encara era lengua. De toti eri, sonque dètz mil viuen en Catalonha, ena petita e meravilhosa Val d’Aran.

«Catalonha a declarat oficiau era lengua occitana per responsabilitat, perque creiguem qu’es lengües son un valor d’identitat e de personalitat e perque en qüestion de lengües, coma en qüestion de vida, era dignitat non depen dera dimension. Era lengua occitana, ei dempús dera lengua catalana, era que major nombre de parlants a, des lengües sense estat d’Euròpa. Ena mesura en qu’aguest Senat a reconeishut eth dret ar emplec dera lengua catalana, reconeish tanben eth dret ar emplec dera lengua occitana e ei de besonh qu’articule es procediments que cau entà qué i sigue, de hèt, emplegada.»

He dit, senyories, senyores i senyors senadors, aprofito el meu ús de la paraula a vostès en la llengua mil·lenària dels trobadors, que ha produït una de les literatures més emblemàtiques de la història europea. Aquesta llengua va tenir al començament del segle passat el Premi Nobel de Literatura, Frederic Mistral. I ara, amb un exemple incomparable, la llengua occitana és oficial a tota Catalunya i, per tant, el seu ús és protegit en aquest hemicicle. Occitània és un territori lingüístic de setze milions de persones dels que tres milions parlen encara la llengua. De tots ells, només deu mil viuen a Catalunya, en la petita i meravellosa Vall d’Aran.

Catalunya ha declarat oficial la llengua occitana per responsabilitat, perquè creiem que les llengües són un valor d’identitat i de personalitat i perquè, en qüestió de llengües, com en qüestió de vida, la dignitat no depèn de la dimensió. La llengua occitana és, després de la llengua catalana, la que major nombre de parlants té de les llengües sense estat d’Europa. I en la mesura en què aquest Senat ha reconegut el dret a l’ús de la llengua catalana, perquè hi surt a l’Estatut i perquè és llengua oficial, reconeix també el dret a l’ús de la llengua occitana, perquè també és oficial a Catalunya, i és necessari que articuli els procediments que cal perquè hi sigui, de fet, utilitzada.

Portaveu d’ERC al Senat

febrer 14, 2011
GIRONA | DDG
El senador gironí de l’Entesa Miquel Bofill s’ha convertit en el nou portaveu adjunt de l’Entesa Catalana de Progrés, en substitució de Carles Bonet, que va abandonar dimecres passat el Senat. Bofill serà a partir d’ara el portaveu dels senadors d’ERC.
D’aquesta manera, la direcció de l’Entesa estarà formada per Isidre Molas (PSC, vicepresident del Senat), Ramon Aleu (PSC, portaveu del grup), Miquel Bofill (ERC,portaveu adjunt), i Jordi Guillot (ICV, portaveu adjunt). Aquests canvis es produeixen després de l’entrada dels senadors autonòmics.

Avui, Poemes d’Amor de Montserrat Abelló

febrer 9, 2011

Avui a la llibreria La Central de Barcelona (carrer Mallorca, 237) a les 7 del vespre, Montserrat Abelló presenta l’antologia de poemes d’amor seus, acompanyada per l’escriptora Vinyet Panyella, autora del pròleg; Vicent Berenguer, de Denes; Mariona Sagarra, que cantarà alguns dels poemes musicats per ella.

Poemes com aquest:

TOT EL MEU AMOR

Tot el meu amor

és una baula oberta,

sense subterfugis ni galzes,

amb un tu curt i ardent,

transgressor de miratges.