Archive for gener de 2011

L’anomalia lingüística espanyola

gener 31, 2011

Article de Martí Gasull, de la Plataforma per la Llengua, en relació amb el debat sobre el català al Senat:

“S’ha tornat a destapar una polèmica arran de l’ús de la llengua catalana al Senat, i un altre cop el debat públic ha estat alterat volent fer creure a l’opinió que allò normal, com tenir unes institucions estatals que representin a tots els ciutadans i a llurs respectives llengües, no ho és, i que la anormalitat i l’excepcionalitat ha de ser la norma. Des de la Plataforma per la Llengua lamentem polèmiques d’aquest tipus fetes des del cinisme que el que fan és tergiversar la realitat, i advoquem per treure a la llum pública el veritable problema de l’anomalia lingüística espanyola.

“El català és la llengua europea més desprotegida legalment de la Unió Europea pel que fa al nombre de parlants, encara més, l’Estat espanyol constitueix un fet excepcional en el no reconeixement oficial de les llengües pròpies…  (llegiu-ne la continuació aquí al blog de la Plataforma per la llengua)

Anuncis

Monserrat Abelló presenta els seus Poemes d’Amor, a Barcelona, dimecres 9 de febrer

gener 26, 2011

He rebut aquest missatge seu, adreçat a tots els seus amics i amigues:

Amics i amigues,

Em plau convidar-vos a la presentació del meu darrer llibre, Poemes d’amor. Antologia, que tindrà lloc a la llibreria La Central (carrer Mallorca, 237) el dia 9 de febrer a les 7 del vespre, amb la participació de l’escriptora Vinyet Panyella, autora del pròleg; Vicent Berenguer, de Denes; Mariona Sagarra, que cantarà alguns dels poemes musicats per ella, i l’autora.

Cordialment,

Montserrat

“En defensa del plurilingüismo en el Senado”

gener 25, 2011

Amb aquest títol, el diari El Mundo va acceptar de publicar-me un article d’opinió a la seva edició de divendres 21 de gener de 2010. És un article adreçat al públic de les Castelles, de to moderat i amb un punt de crítica a la inconseqüència del president Rodríguez Zapatero que una vegada més, tot i dir que considera positiu l’ús del català al Senat, no és conseqüent, ja que el PSOE ha limitat el plurilingüisme al Senat al debat de mocions i n’ha exclòs el control al govern, perquè el president no s’hagi de posar auriculars (literalment aquest és l’argument que em va plantejar la direcció del Grup Parlamentari Socialista al Senat quan negociava la reforma del Reglament, com a impulsor de la reforma i portaveu del 34 senadors que avalaven la proposta; em deien: “no nos parece adecuado que el presidente del gobierno se tenga que poner auriculares para entender a ciudadanos de su país“!). L’article havia de dur per títol “El ministro Blanco aún no podrá hablar gallego en el Senado“, però com que no em va semblar adequat fer un article criticant àcidament el govern a El Mundo, que s’ha caracteritzat per un atac frontal a qualsevol avenç en l’ús de les llengües al Senat, el mateix diari quan va veure el contingut del meu article va optar per posar-li el títol “En defensa del plurilingüismo en el Senado“.

Aquest és el text:

En defensa del plurilingüismo en el Senado

El 23 de febrero del año pasado, cuando acabábamos de presentar la propuesta de reforma del Reglamento del Senado para que se pudieran usar con normalidad las lenguas oficiales en las Comunidades Autónomas en la cámara “territorial”, aproveché una pregunta oral que le formulé en catalán al ministro Blanco para pedirle su apoyo a nuestra propuesta en estos términos:

“Continúo en castellano, no sin antes expresar mi confianza en que el presidente Zapatero, el Gobierno y usted, señor ministro, acepten pronto que en la Cámara de representación territorial se puedan usar con normalidad y naturalidad las lenguas oficiales de las comunidades autónomas en estas sesiones de control al Gobierno.”

Y el ministro me contesto en gallego, tal como consta en el diario de sesiones:

«Eu tamén son dos que desexa que algún día, nesta Cámara se poida falar en galego». (Yo también soy de los que deseo que en esta Cámara se pueda hablar algún día en gallego.)

Este apoyo del ministro, como el de la entonces secretaria de organización del PSOE y actual ministra de Sanidad, Leire Patín, que agradecimos y agradecemos, contribuyó a inclinar la balanza del grupo socialista a favor de la reforma para la normalización del uso en el Senado de las lenguas de los ciudadanos reconocidas en sus estatutos de autonomía, que habíamos planteado 34 senadores, todos los no adscritos ni al PSOE, ni al PP (ni a UPN), incluidos senadores de Canarias, de Aragón o de Navarra, cuya lengua habitual es el castellano.

De la misma manera, nos ha alegrado oír al presidente Rodríguez Zapatero, esta misma semana, expresar su apoyo al uso en el Senado de las “lenguas españolas”, como las define la Constitución.

Lo que nos sorprende es que, contando con esos apoyos, finalmente solo se aprobara la posibilidad de usar las lenguas oficiales en el debate de mociones, en el cual solo intervienen senadores. ¿Por qué el presidente y los ministros no participan en el diálogo plurilingüe que apoyan y que afirman que es positivo?

Es cierto que los ciudadanos de comunidades monolingües castellanohablantes son menos sensibles a estas cuestiones, que hay poca comunicación y hasta un cierto divorcio entre los ciudadanos de comunidades donde el plurilingüismo, y el uso del catalán, el gallego o el vasco es habitual y se vive con normalidad, y aquellos que viven solo en castellano… pero es hora ya que los ciudadanos, todos, miren la realidad plural a la cara. Difícilmente se puede valorar lo que no se conoce. La negación de la realidad plural conlleva la intolerancia, que acaba minando la convivencia. Para combatir ese mal, no basta con afirmar que estamos a favor del pluralismo, hay que practicarlo. Practicar con el ejemplo, eso es lo que los ciudadanos esperan también de sus gobernantes y de sus representantes, y eso es lo que haremos a partir de ahora en el debate de mociones en los Plenos del Senado los senadores. En esa parte del Pleno, se hablaran las lenguas con libertad y naturalidad, se entenderán siempre, porque para eso está la traducción simultanea y las innovaciones tecnológicas que la facilitan, y de forma activa o pasiva lo haremos todos, seamos del grupo que seamos, del PP, del PSOE o del Mixto.

Es un avance democrático que nos acerca más a Europa y que no debería tener vuelta atrás. Al contrario, nuevas reformas deberían permitir que los representantes de los ciudadanos pudieran preguntar al Gobierno y dialogar con su presidente y sus ministros en sus lenguas.

La razón última de todo ello es la realidad lingüística diversa del conjunto de territorios del Estado, es que un 30% de los ciudadanos del Estado hablan habitualmente catalán, gallego o vasco, en su casa, en el trabajo, en la escuela, con los amigos, en la calle… viven en dichas lenguas, y en pura lógica esperan que sus representantes, que reflejan su realidad y sus aspiraciones, hablen también su lengua y que las instituciones, que les representan y les gobiernan, hagan el esfuerzo de entenderles.

Miquel Bofill
Senador de Esquerra Republicana de Catalunya

El català al Senat

gener 23, 2011

1.    A partir d’aquest gener, el català es podrà usar amb normalitat en el debat de mocions en el Ple del Senat; la traducció simultània permetrà seguir en castellà les intervencions als qui no l’entenguin. Per primer cop un òrgan nuclear de l’Estat reconeix el dret a usar-hi el català, no com a fet simbòlic o esporàdic, sinó en l’activitat ordinària del seu plenari.

L’assoliment d’aquest petit, però real, avenç democràtic és una satisfacció ja  que avançar en el reconeixement i l’ús del català en els òrgans de l’Estat, el Senat i les institucions europees, era un eix del nostre programa electoral i un compromís personal que m’esforço a complir cada dia.

Ho hem aconseguit gràcies a la tenacitat dels qui no renunciem a la nostra llengua, dels qui pensem que qualsevol institució en què els catalans estiguem representats o que dicti normes que ens afectin ha de reconèixer el català. És una qüestió democràtica, i de futur, ja que com més espais d’ús tingui el català, més vitalitat i prestigi tindrà, i, també, serem més reconeguts i respectats com a poble.

2.    La veritat és que la proposta que vam presentar avalada per 34 senadors anava molt més lluny, pretenia normalitzar l’ús oral de les llengües en tota l’activitat parlamentària del Senat, començant pel Ple, inclosos el control al govern i el debat legislatiu.

El PP hi va oposar un no rotund. El PSOE, que, en vigílies electorals, no podia compartir un no sense matisos i sabia que, pel que fa a la implantació de la traducció simultània al Ple, no cediríem i que els qui encapçalàvem la proposta plantejaríem la insubmissió si no ho aconseguíem, ens va fer una oferta de mínims: només en el debat entre senadors.

¿Per què el president Zapatero i el govern no han acceptat ser preguntats o interpel·lats amb normalitat en català, gallec o euskera, llengües de milions de ciutadans? Sembla que l’Espanya “plural” no dóna per a més.

3.    Avui, però, sobretot, celebrem que hem eixamplat l’espai democràtic d’ús del català. Encara que només sigui en una part del Ple del Senat, tindrem la satisfacció de veure-hi els nostres representants parlant català, veurem com senadors gallecs o mallorquins del PSOE i del PP acaben també usant les seves llengües…  i veurem com els representants de l’Espanya monolingüe castellana es posen els auriculars i acaben participant amb normalitat en un debat plurilingüe.

La flor del català al Senat encara no fa estiu, però continuarem treballant perquè la seva llavor s’estengui.

(Article publicat per El Punt, edició de Girona, de dimarts 18 de gener de 2011)

Miquel Bofill

Senador d’Esquerra per Girona