Amb aquest titular el diari El Público d'avui es refereix a les nostres preguntes al govern sobre la retirada del símbols franquistes dels edificis públics. Vegeu l'article aquí. El mateix diari fa una campanya de denúncia "Limpia tu ciudad de símbolos franquistas" i té una fotogaleria "Las imágenes de la vergüenza" amb totes les fotos de denúncia que els envien.

Ahir al vespre, passejant per Madrid, després d'un dia carregat de feina vaig anar a parar a la plaça de la Moncloa i la meva mirada va ensopegar amb tot de simbologia feixista, entre la qual una immensa placa que presideix la façana de l'edifici de l'Exèrcit de l'Aire amb el lema "Francisco Franco Caudillo de España". Avui, vigília del 18 de juliol, he presentat deu preguntes al govern en relació amb la retirada de la simbologia franquista que preveu l'anomenada Llei de la "memòria històrica"; llei de mínims, mínims, democràtics i antifranquistes, molt insuficient entre altres coses perquè no recull una qüestió que per a nosaltres era bàsica com la anul·lació de les condemnes injustes i, particularment, la de Lluís Companys. Les preguntes, entre les quals n'hi ha alguna d'expressament adreçada a la ministra de Defensa, són aquestes:

Continua >>

Ahir al vespre vam debatre al Ple del Senat una moció dels senadors nacionalistes bascos en què demanen la devolució dels seus "papers". Aquesta va ser la meva intervenció: Gràcies president, Bon vespre en aquesta diada de Sant Joan, diada nacional dels Països Catalans. Malauradament, podríem començar amb un com dèiem ahir, ja que tornem a iniciar una legislatura sense haver normalitzat l’ús de la llengua catalana en aquest Ple i debatent una moció sobre els documents del govern basc espoliats pel règim criminal del general Franco exactament igual a una altra que ja vam debatre durant la passada legislatura. I, malauradament, en relació amb les dues qüestions, podem afirmar que es tracta d’autèntics dèficits democràtics que ni la dreta ni l’esquerra espanyola encara no han sabut corregir. Pel que fa a la normalització de l’ús de la nostra llengua en aquest Ple, confiem en la paraula del president del Senat i que s’aconsegueixi en aquesta legislatura. Per la part que ens toca no deixarem d’insistir i no renunciarem a l’ús de la nostra llengua en l’exercici de la nostra funció representativa. Continua >>

Avui ha comparegut el ministre de Cultura a la Comissió de Cultura del Senat per explicar les línies generals d'actuació del seu ministeri en aquesta legislatura. Aquestes són les notes en què he basat la meva intervenció:

Gràcies, president,

Bon dia, senyor ministre, benvingut novament en aquesta Comissió de Cultura, en un dia particularment assenyalat ja que Sant Joan és la diada nacional dels Països Catalans.

Malauradament, podria començar amb un com dèiem ahir, ja que tornem a iniciar una legislatura sense haver normalitzat l’ús de la llengua catalana, la llengua pròpia dels ciutadans i del territori que represento, i de més de 10 milions de ciutadans d’aquest Estat, a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears i en la franja d’Aragó que limita amb Catalunya. És una autèntica anomalia democràtica. No han faltat els bons propòsits del president del Senat d’avançar en la normalització de l’ús de totes les llengües oficials, bons propòsits que suposo que també deu compartir el president d’aquesta Comissió. Segurament, en aquesta Comissió de Cultura ens emplenarem també de bones paraules sobre la pluralitat i sobre la diversitat cultural. Però, senyors, com bé saben, la pluralitat com la democràcia es protegeix i es construeix exercint-la. Per tant, cal reformar ja el Reglament per fer possible en aquesta cambra l’exercici efectiu del plurilingüisme, del qual tant es parla i tan poc s’exerceix.

Senyor president, senyors senadors, senyor ministre apel•lo a la seva sensibilitat cultural i a la seva responsabilitat democràtica, perquè hi contribueixin. Per la part que ens toca no deixarem d’insistir i no renunciarem a l’ús de la nostra llengua en l’exercici de la nostra funció represenativa. Les llengües no haurien de ser motiu de confrontació sinó d’entesa, i per això mateix convé que no oblidem mai que qui provoca el conflicte no és el qui les parla, sinó qui les prohibeix.

Continua >>

Text en què vaig basar la conferència que vaig pronuciar a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Granada, el 26 de maig.

Continua >>

Dissabte vinent, per fi, votarem i haurem donat un pas decisiu per aclarir el futur d'Esquerra.

Tot i que fa molts dies que no actualitzo aquest bloc, no he parat de fer feina: *entrevistes amb responsables dels departaments de Cultura i de Justícia de la Generalitat, *contactes amb els ministres de Justícia i de Cultura, i amb responsables dels seus ministeris, *gestions diverses relacionades amb aconseguir infraestructures o subvencions per a les nostres comarques (estic content perquè en el cas d'un museu del Baix Empordà ja hem aconseguit 45.000 euros), *visites a les executives comarcals d'ERC de la demarcació de Girona en relació amb la feina parlamentària i els temes que són encara competència del govern de l'Estat erspanyol (estic mirant de visitar tot el territori, encara que d'acord amb la divisió del treball que hem establert amb el nostre diputat, en Francesc Canet, jo m'ocuparé principalment de les comarques del Baix Empordà, la Selva i el Gironès), *entrevista a TV Costa Brava sobre l'inici de la legislatura, *xerrada sobre el funcionament de la democràcia parlamentària i el Senat en unes jornades culturals de l'IES el Pedró de l'Escala, *conferència a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Granada amb el títol "Esquerra Republicana de Catalunya y el independentismo democrático en Catalunya, el estado espanyol y Europa" (en els propers dies penjaré en aquest bloc el text en què vaig basar la meva intervenció), dins d'un cicle en què van participar, en dies diferents, Pere Macias (CiU), Gaspar Llamazares (IU) o Josu Erkoreka (PNB), *diverses reunions parlamentàries de l'Entesa, entre les quals una d'extraordinària avui amb el president de la Generalitat al Parlament de Catalunya, *reunions amb els diputats d'ERC al Congrés i amb les sectorials de Cultura i de Política Lingüística d'ERC per preparar conjuntament algunes iniciatives, *presentació d'una bateria de preguntes al govern espanyol sobre diverses qüestions territorials i en relació amb algunes qüestions de cultura i de política lingüística, que aniré desgranant en aquest bloc en els propers dies... i, és clar, *tota l'activitat parlamentària al Senat (que enmig de la crisi del PP i de la voluntat del govern espanyol de frenar les reformes ha començat amb un ritme baix): destaca l'aprovació en el Ple, amb el vot en contra del PP, d'una moció de l'Entesa a favor de la reforma del Reglament del Senat perquè en tots els seus òrgans es puguin usar amb normalitat totes les llengües oficials.

Però, aquesta feina i tota la que fem la gent d'Esquerra no té sentit sinó està integrada en un projecte polític coherent d'ampliació i cohesió de l'espai social i polític de l'independentisme, amb una capacitat de transmetre un missatge entenedor a la societat... I, segons el meu criteri, de les candidatures que es presenten per dirigir Esquerra qui millor pot encapçalar un projecte d'aquestes característriques és l'equip de Joan Puigcercós i Joan Ridao, que espero que obtingui un suport ampli de la militància d'Esquerra i que confio que l'endemà mateix d'aquestes eleccions internes es posarà a treballar per integrar totes les idees i propostes positives que s'han anat formulant aquests mesos per reforçar Esquerra i per incorporar al projecte comú de l'independentisme totes les persones amb ganes de treballar, sobretot de treballar.

Cal una Esquerra forta, pal de paller de l'independentisme, que defensi els valors cívics republicans i que sigui capaç de construir un projecte de país integrador, més democràtic i socialment avançat. Per aconseguir-ho, no hi ha ni camins fàcils, ni dreceres, sobretot cal treballar amb unitat i amb intel·ligència. Mentre les forces majoritàries siguin el PSC i CiU, voldrà dir que la independència no és per ara mateix, continuarà la dependècia i el mal finançament, i en aquestes condicions no es pot governar bé el país.

La Federació Llull, és a dir Acció Cultural del País Valencià, l'Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural, organitza un tren per anar a Alacant el dissabte 26 d'abril per participar en la manifestació commemorativa de la batalla d'Almansa (on el 25 d'abril de 1707 va començar aquest mal, el domini en els nostres països de l'espanyolisme borbònic, que "a tothom alcança" i que encara patim) i de reivindicació nacional, en una ciutat de 300.000 habitants en què el català està sent marginat i ja és minoritari, de reivindicació de la recepció de TV3 al País Valencià... Aquí trobareu el programa complet de la diada i la forma d'inscriure's per anar-hi amb el tren reivindicatiu de Barcelona a Alacant, que recorrerà bona part dels Països Catalans amb parades a Tarragona, Castelló i València.

Dimarts 1 d'abril vam prendre possessió del càrrec de senadors i vam elegir el president i la mesa del Senat. Aquesta vegada els quatre senadors d'ERC vam fer saber als nostres companys de grup que nosaltres hauríem preferit que l'Entesa i els socialistes catalans s'haguessin fet valdre més i haguessin intentat que el president del Senat fos un membre de l'Entesa (el socialista Isidre Molas) i que erem reticents a acceptar la proposta que repetís Javier Rojo com a president.

Continua >>

L'Ajuntament de Palafrugell (4 regidors d'ERC al govern actualment) un cop més organitza les 12 hores de Lectura continuada de l’obra literària de Josep Pla i alhora fa públic un manifest a favor de l'ús del català, al qual m´he adherit i us convido a adherir-vos-hi. Aquí podeu llegir i adherir-vos a aquest manifest que entre altres coses diu:

Continua >>

Ahir ens vam acreditar al Senat a Madrid com a nous senadors, els quatre senadors d'Esquerra. És el pas previ per a la presa de possessió del càrrec i la constitució formal del nou Ple dimarts vinent, 1 d'abril, en què començarà la nova legislatura (la novena d'aquest període democràtic). Amb aquest motiu, he aprofitat per inaugurar un nou bloc, dins dels blocs d'Esquerra. Hi aniré penjant principalment les meves intervencions, opinions, comentaris... de contingut més polític o relacionades amb l'exercici del meu càrrec i amb la meva militància amb Esquerra, mentre que en aquest bloc, a més de recollir també aquestes qüestions més polítiques, podré dedicar més espai a altres temes que m'interessen, i que crec que potser val la pena de publicar. Ja ho anirem veient.

Aquest és l'enllaç amb el meu nou bloc d'Esquerra i aquest és el text del meu primer post:

Esquerra té 4 senadors a Madrid, és a dir, 3 diputats + 4 senadors = 7 parlamentaris

Continua >>